Programa Complet del I Congrés AVAMUS

 

 

 

 

XIII Jornades AVAMUS de Musicologia
L’ornamentació del cant pla i el Misteri d’Elx

Elx (Alacant). Centre Cultural de Les Clarisses. Passeig de les Eres de Santa Llúcia, 14.

art d’ornamentar una melodia és una pràctica tan antiga com el mateix cant litúrgic. Malgrat tot, aquest art va ser desterrat gradualment des de finals del segle XIX a causa de les noves pautes establertes pels reformadors de Solesmes. L’objectiu d’aquesta jornada és reflexionar, de la mà de dos especialistes de la talla de Marcel Pérès i Juan Carlos Asensio, sobre procediments i costums interpretatius hui pràcticament oblidats, però que ens han arribat a través de testimonis vius com el Misteri d’Elx.

La jornada s’articula en dues fases: una teòrica, amb dues conferències de matí, i d’altra més pràctica a través d’una taula rodona de vesprada que comptarà amb la participació en viu dels cantors del Misteri.

El professor Juan Carlos Asensio se centrarà en un doble aspecte: “Lecciones olvidadas de ornamentación: El arte de canto llano de Francisco Marcos y Navas (Madrid, 1777) y la práctica melódica de los seises de Toledo (ss. XV-XIX), en què es posaran de manifest alguns temes que es podran discutir en la posterior taula rodona.

D’altra banda, el professor Marcel Pérès tractarà “La ornamentación del canto llano y de la polifonía en otro tiempo: ayer, hoy y mañana”. L’art de l’ornamentació sempre va estar al centre de la pràctica musical, malgrat que sols es va fer palesa en el segle XIX a través de determinades eleccions estètiques. Avuí, tot i que el problema de l’ornamentació haja reaparegut en el món musical a partir de la dècada de 1970 amb la recuperació de les músiques barroques, la pràctica de l’ornamentació del cant pla, la polifonia medieval i del Renaixement, encara s’utilitza en la interpretació en escasses ocasions. A més, el professor Pérès tractarà sobre les diverses perspectives per a l’estudi de l’evolució d’aquesta pràctica a partir de l’observació de la supervivència de l’art de l’ornamentació en algunes tradicions vives.

La sessió de la vesprada tractarà de conjugar la teoria amb la pràctica, de manera que eixiran a debat diversos aspectes tractats en les conferències i comptarà, tal com hem anticipat, amb la col·laboració dels cantors, que interpretaran alguns exemples d’ornamentació que han sobreviscut en el Misteri.

En acabant, es farà entrega del III Premi AVAMUS de Musicologia, un guardó honorífic que l’Associació Valenciana de Musicologia entrega cada tres anys i que reconeix la trajectòria musicològica d’una persona o entitat que ha contribuït a difondre de forma notable el patrimoni musical valencià.

Presentació de diapositives de Juan Carlos Asensio

Vídeos de la Jornada

XIII Jornades AVAMUS 2017- Programa en PDF

La música des de l’entorn rural com a exemple d’interacció social: agrupacions, identitats i espais de convivència

En conmemoració del 25é aniversari de la mort del músic i historiador requenense Rafael Bernabeu López (1903-1993), fundador i director de la Rondalla i Cors de Requena

Espai Cultural Feliciano A. Yeves (Avda. Arrabal, 9 – REQUENA). Centre urbà

Programa XIV Jornades Avamus de Musicologia 2018 (edició digital): curricula, programa dels concerts i notes

21 i 22 d’abril del 2018

La XIV edició de les Jornades AVAMUS de Musicologia se celebrarà a la ciutat de Requena (València) en col·laboració amb ASREMUS (Associació Requenense de Musicologia), per tal de commemorar el 25é aniversari de la mort de Rafael Bernabeu López (1903-1993) , cronista de la ciutat, historiador, mestre, compositor, fundador i director de la Rondalla i Cors de Requena.

La celebració d’aquesta efemèride, així com la realització de les Jornades en una població de l’interior de la província de València que gaudeix d’una enorme tradició musical en múltiples aspectes (folklòric, acadèmic, rondallístic, bandístic, etc.), i que en la actualitat manté banda, rondalla, cor i orquestra, i diverses agrupacions folklòriques de referència a la Comunitat Valenciana, ha portat a proposar el tema d’aquesta trobada.

L’entorn rural, tractat com un clar exemple d’interacció social, convida a la reflexió musicològica i ofereix l’oportunitat de tractar el fenomen musical des de diferents punts de vista. Per tant, l’objectiu d’aquestes jornades se centra en l’estudi de les agrupacions musicals de diferent procedència, la construcció d’identitats personals i culturals, els espais de convivència que constitueixen les societats i associacions musicals, organologia i agrupacions, grups d’estudi, escoles de música, conservatoris, folklore, arxivística, història, etc., des de punts de vista interdisciplinaris i, fins a cert punt, poc estudiats fins ara (serveixi com a exemple la rara atenció prestada fins al moment al fenomen rondallístic, tan difós a la Comunitat Valenciana, que no té treballs historiogràfics o que romanen encara inèdits, i que, al costat d’altres temes de semblant interès, seran tractats en aquestes jornades).

Les jornades s’articulen al voltant de huit conferències temàtiques: José Luis Temes (director d’orquestra, escriptor, Premi Nacional de Música 2009), parlarà sobre «Cinc compositors de poble», a partir del seu llibre anecdotari «Quisiera ser tan alto…»; Jorge Orozco (concertista de guitarra i professor del Conservatori Professional de Torrent), il·lustrarà «El Quintet Túria», un grup de pols i pua que va contribuir de manera magistral a la dignificació d’aquests instruments; José Prieto Marugán (periodista i crític musical, col·laborador de programació a Ràdio Nacional), tractarà les característiques i peculiaritats de «La Zarzuela rural, local y regional»; Pedro Chamorro Martínez (concertista, compositor i professor d’instruments de plectre), mostrarà la seva visió sobre «La música de plectre en sales de concert i conservatoris coexistint amb la música de pols i pua en el món rural», en unes jornades en què els instruments de pols i pua estaran molt presents; Marcial García Ballesteros (musicòleg, historiador, president de ASREMUS), recordarà l’agrupació vocal i rondallística «Rondalla i Cors de Requena» i al seu fundador i director, Rafael Bernabeu López, en el 25é aniversari de la seva mort; Salvador Astruells Moreno (doctor en musicologia per la seva tesi sobre la Banda Municipal de València), parlarà sobre «Concursos bandístics en els pobles valencians», mostrant la diversitat de certàmens de bandes en l’entorn rural com imitació o rèplica del model de la ciutat de València; Beatriz Cancel·la Montes (doctora en musicologia per la seva tesi sobre la Banda Municipal de Santiago de Compostel·la, arribarà des de Galícia per donar a conèixer les «Bandas de Música en el entorno rural gallego. El ejemplo de la Banda Municipal de Santiago de Compostela», com a model aliè a València on les bandes també tenen la seua importància i, finalment, Fermín Pardo Pardo (folklorista, cronista oficial de Requena, «Premi Honorífic de Musicologia AVAMUS 2017»), tractarà un assumpte tan interessant com oblidat: «La importància de l’Acordió com a suport musical en festes i esdeveniments socials de l’interior de València i Conca».

HORARIS

Sábado, 21 de abril / Dissabte, 21 d’abril

Mañana / Matí (Sala Yeves)

09:00 – 09:45 Acreditaciones y café / Acreditacions i cafè

09:45 – 10:00 Presentación e introducción / Presentació i Introducció

10:00 – 11:00 JOSÉ LUIS TEMES RODRÍGUEZ: «Recuerdo de cinco compositores de pueblo».

11:00 – 11:20 Descanso / Descans (20’)

11:20 – 12:20 JORGE OROZCO: «El Quinteto Turia, del taller artesano al palacio real».

12:20 – 12:35 Descanso / Descans (15’)

12:35 – 13:50: Comunicaciones libres (20′ + 5′ para preguntas) / Comunicacions lliures

12:35 – 13:00 Comunicación 1 / Comunicació 1

LESLIE FREITAS DE TORRES: «De escuela de música a conservatorio: los ciento cuarenta años de educación musical a través de la Real Sociedad Económica de Amigos del País de Santiago de Compostela (1877-2017)».

13:00 – 13:25 Comunicación 2 / Comunicació 2

ALEXANDRE JOSÉ DE ABREU: «Late 19thy century musical activity in Säo Paulo: the move from rural to metropolitan (Actividad musical en Sao Paulo a finales del siglo XIX: el paso de rural a metropolitana)».

13:25 – 13:50 Comunicación 3 / Comunicació 3

SAMUEL DIZ: «Gondomar: El origen de Germán Lago».

13:50 – 14:00 Descanso / Descans (10’) Traslado al lugar del Catering.

14:00 – 16:00 COMIDA / DINAR

Restaurante Alejo (Avda. Estación, 2). Con Vinos (obsequio de Coviñas) y agua (obsequio de Aguas de San Benedetto). Exclusivamente para participantes que contraten el menú de las Jornadas.

Tarde / Vesprada (Sala Yeves)

16:00 – 17:00 JOSÉ PRIETO MARUGÁN: «La Zarzuela Rural, Local y Regional. Características y peculiaridades. La labradora (Romero/Fernández-Shaw y Magenti) como modelo».

17:00 – 17:10 Descanso / Descans (10’)

17:10 – 18:10 PEDRO CHAMORRO MARTÍNEZ: «La música de plectro en salas de concierto y conservatorios coexistiendo con la música de pulso y púa en el mundo rural».

18:10 – 18:20 Descanso / Descans (10’)

18:20 – 19:20 MARCIAL GARCÍA BALLESTEROS: «La Rondalla y Coros de Requena. Una agrupación concertística inusual a los veinticinco años de la muerte de su fundador, Rafael Bernabeu López».

19:20 – 19:30 Descanso / Descans (10’) Traslado al Auditorio de la Sociedad Musical “Santa Cecilia”.

19:30 – 21:00 CONCIERTO / CONCERT

Orquesta de Pulso y Púa y Coro de la Escuela Rondalla S. M. de Requena. Director: Francisco Martínez Martínez. Obras de Rafael Bernabeu López (1903-1993). Sala Auditorio de la Sociedad Musical «Santa Cecilia». Entrada gratuita para los participantes en las Jornadas (Programa en Sala).

Domingo, 22 de abril / Diumenge, 22 d’abril

Mañana / Matí (Sala Yeves)

09:45 – 10:00 Acreditaciones y café / Acreditacions i cafè

10:00 – 11:00 SALVADOR ASTRUELLS MORENO: «Concursos Bandísticos en los pueblos valencianos. A la sombra de Valencia».

11:00 – 11:20 Descanso / Descans (20’)

11:20 – 12:20 BEATRIZ CANCELA MONTES: «Bandas de Música en el entorno rural gallego. El ejemplo de la Banda Municipal de Santiago de Compostela».

12:20 – 12:30 Descanso / Descans (10’)

12:30 – 13:45 Comunicaciones Libres (20’ + 5’ para preguntas) / Comunicacions lliures

12:30 – 12:55 Comunicación 4 / Comunicació 4

ELSA CALERO CARRAMOLINO: «Folklorismo carcelario: ¿identidad nacional o manual de subversión?».

12:55 – 13:20 Comunicación 5 / Comunicació 5

MARCO ANTONIO DE LA OSSA: «Ángel, musa y duende: Federico García Lorca, la investigación musical y las Canciones Populares Españolas».

13:20 – 13:45 Comunicación 6 / Comunicació 6

RAMÓN AHULLÓ HERMANO: «Sueca como dechado de la actividad musical local durante el primer tercio del siglo XX».

13:45 – 14:00 Descanso / Descans (15’) Traslado al lugar del Catering.

14:00 – 16:00 COMIDA / DINAR

Restaurante Alejo (Avda. Estación, 2). Con Vinos obsequio de Coviñas y agua obsequio de Aguas de San Benedetto. Exclusivamente para participantes que contraten el menú de las Jornadas.

Tarde / Vesprada (Sala Yeves)

16:15 – 17:15 FERMÍN PARDO PARDO: «La importancia del Acordeón como soporte musical en fiestas y acontecimientos sociales del interior de Valencia».

17:15 – 17:30 Entrega del III PREMI HONORÍFIC DE MUSICOLOGIA «AVAMUS» 2017 a FERMÍN PARDO PARDO (Abel Puig Gisbert, presidente de AVAMUS).

17:30 – 17:45 Clausura de las Jornadas / Clausura de les jornades

17:45 – 18:15 Descanso / Descans (30’) Traslado al Teatro Principal de Requena.

18:15 – 20:15 CONCIERTO / CONCERT

Banda Simfònica de la Sociedad Musical «Santa Cecilia» de Requena: «Compositores del pueblo para el pueblo». Concert d’autors valencians dels ss. XIX al XXI. Director: Sergio Navarro Bonaviña. Teatre Principal de Requena. Entrada gratuïta per als participants en els jornades (programa en Sala)

INSCRIPCIÓ

La inscripció té un preu de 40 € per al públic general i de 25 € per als socis de AVAMUS i ASREMUS (inclou l’assistència a les jornades i concerts). El mateix dia es podrà contractar un menú de 15 € concertat per la jornada. El termini d’inscripció romandrà obert fins al dia 16 d’abril de 2018. Per formalitzar la inscripció, s’haurà de fer un ingrés (de 40 € o 25 €, segons procedisca) al número de compte ES70 2100 4578 98 0200029972 de La Caixa. S’haurà d’enviar un e-mail amb el justificant de transferència i el nom i cognoms a musicologia.avamus@gmail.com (preguem que s’indique en el mateix mail si desitja el menú per al primer dia, el segon dia, tots dos o cap , per tal de reservar el local corresponent, i que només s’abonarà el mateix dia sense necessitat de realitzar cap ingrés a compte).

COM ARRIBAR

Requena té accés a través de les següents vies de comunicació:

Carretera

• Nacional III Madrid-València.
• Autovia Madrid-Valeència (A3).
• Nacional 332, València-Còrdoba.
• Nacional 330, Múrcia-Saragossa.
• Ferrocarril Madrid-València.

Trenes

• Línia de Rodalies

Pot consultar els horaris de trens: http://www.renfe.es

Tel.: 902320320

L’estació de tren en Requena es troba en l’encreuament de l’Avda. Capitán Gadea amb l’Avda. de l’Estació.

• AVEPot consultar els horaris de trens: http://www.renfe.es

Tel.: 902320320

L’estació d’AVE es troba a San Antonio, a 5’5 km. de Requena.

Autobús

• Autobuses Monbus

S’encarrega, entre altres comunicacions, del servei regular amb València, Albacete, Conca, etc.

Tel.: 902292900

e-mail: monbus@monbus.es

web: www.monbus.es / http://horarios.monbus.es

• AutoRes

Comunica mitjançant autobús Madrid i València.

Tel.: 902020052

e-mail: informacion@avanzabus.com

web: www.avanzabus.com

MÉS INFORMACIÓ

Coordinador AVAMUS: Abel Puig Gisbert (630733663)

musicologia.avamus@gmail.com

Coordinador ASREMUS: Marcial García Ballesteros (657802300)

correoasremus@gmail.com

ORGANITZA

AVAMUS

www.avamus.org

ASREMUS

www.asremus.es

COL·LABORA

M.I. Ajuntament de Requena

Societat Musical «Santa Cecília» de Requena

Escola Rondalla S. M. de Requena

Coviñas, C. V.

Congrés 2019: Tota la informació

El centenari de l’efemèride:

cànons, identitats i oblits

Beethoven 250

---

AVAMUS – Associació Valenciana de Musicologia

Data: ajornada el 25 d’abril de 2020 per COVID-19

Casa de la Cultura Marqués de González de Quirós

Passeig Germanies, 13

Gandia

---

No parlar de Beethoven. Un impossible en aquest any 2020, 250 aniversari del seu naixement. Activitats culturals de tots tipus organitzades arreu el món i la programació de les sales de concert i emissores radiofòniques generen fins i tot un evident risc de saturació.

Des d’AVAMUS, volem proposar l’homenatge a l’heroi quasi mític de la música europea com a ocasió de reflexió sobre el concepte en sí de commemoració d’efemèrides.

Les prodigioses eines de memorització històrica produïdes per la nostra cultura, encara que no exclouen oblits més o menys interessats, certament han convertit en un fet descomptat les celebracions d’efemèrides en qualsevol àmbit de la vida, no només cultural.

Tanmateix, la celebració dels aniversaris dels artistes i personatges destacats de l’art i la cultura té un origen ben precís que arrela en els processos de nacionalització, durant els segles XIX i XX.  És a dir, l’època quan els cànons literaris i artístics –que s’havien format com a repertoris de models a imitar– van rebre una nova significació que li atorgava als autors que incloïen el rol de més profunds intèrprets i constructors de les cultures nacionals.

Amb aquesta premissa, les celebracions d’aniversaris de naixements i morts i, cada vegada més, de qualsevol altra data significativa de les seues biografies, es van convertir en rituals de construcció comunitària especialment rellevants.

Sembla doncs justificat preguntar-se al voltant del significat d’ambdues celebracions, en una època com la nostra, que ha qüestionat molt seriosament els cànons artístics ­–redimensionant fins i tot el paper mateix del compositor com a subjecte principal de la creació musical– i que, políticament, ha d’enfrontar-se als desafiaments de la globalització i a la resposta reaccionària dels sobiranismes.

Ponents

Juan José Carreras – Universidad de Zaragoza

Xavier Andreu Miralles – Universitat de València

Propostes de participació

La jornada queda oberta a propostes de comunicació sobre temes relacionats a les qüestions al·ludides més amunt. Les indicacions incloses només són unes possibilitats.

Centenari de Beethoven

• Celebració de centenaris anteriors (1920, 1927, 1970, 1977).
• Presència de Beethoven a l’experiència musical valenciana i més en general espanyola: programació de concerts, formació i educació musical o no, cultura popular, mitjans de comunicació, investigació musicològica.

Cànon

• Existeix un cànon musical valencià?
• Músics valencians al cànon musical espanyol.
• Músics valencians al cànon musical europeu.

Efemèrides

• Centenaris recents (passats i futurs).

Presentació de les propostes

Els interessats a participar hauran d’enviar les seues propostes abans del diumenge 29 de març de 2020, a la següent adreça de correu electrònic: musicologia.avamus@gmail.com

Les propostes han d’incloure:

• Títol de la proposta.
• Nom i cognoms del participant.
• Filiació institucional (si s’escau).
• Correu electrònic de contacte.
• Resum d’una extensió màxima de 300 paraules (bibliografia inclosa).

Horari

De 9:30 a 18:30 h.

Inscripció

1. Públic General: 40 €
2. Socis d’AVAMUS: 25 €
3. Desocupats, menors de 25 anys i estudiants: 20€

El termini d’inscripció permaneixerà obert del 20 de març al 20 d’abril de 2020.

L’ingrés es podrà efectuar a través de dos canals:

• Ingrés, traspàs o transferència bancària al següent número de compte:

ES94 3159 0048 3125 9310 1021 (Caixa Popular)

Concepte: Nom i cognoms

• Via Paypal, a través del següent enllaç:

Inscripció Paypal

Concepte: Nom i cognoms

En qualsevol cas, per formalitzar la inscripció, caldrà fer l’abonament que corresponga i enviar un email a musicologia.avamus@gmail.com amb el justificant de l’ingrés i la documentació que estime oportuna aportar en la modalitat c) d’inscripció.

El mateix dia es podrà contractar un menú de 15 € aprox. per a la jornada.

IV Premi Honorífic de Musicologia

El Premi Honorífic de Musicologia és un guardó triennal instituït l’any 2010 per l’Associació Valenciana de Musicologia que reconeix la trajectòria musicològica d’una persona o entitat que per la seua obra científica ha contribuït de manera notable a donar a conéixer el patrimoni musical valencià. Al finalitzar la jornada, es procedirà a l’entrega del guardó del 2020, una escultura única de Salvador Marco realitzada exclusivament per a AVAMUS.

Comité organitzador

Andrea Bombi

Juanma Ferrando

Jorge García

Abel Puig

Organitza

AVAMUS – Associació Valenciana de Musicologia

Col·labora

Excm. Ajuntament de Gandia

XVI Jornada – PDF Valencià

Patrimoni musical valencià:

què, per què, per a qui

---

Data: 1 d’octubre de 2021

Elx (Universitat Miguel Hernández) – Sessió de matí

València (Centre Cultural La Nau de la UV) – Sessió de vesprada

---

Organitza

AVAMUS – Associació Valenciana de Musicologia

Col·labora

Càtedra Misteri d’Elx

Universitat Miguel Hernández 

Centre Cultura La Nau – Universitat de València

Institut Valencià de Cultura – Conselleria d’Educació, Cultura i Esport

Presentació

Instal·lats en la contínua destrucció d’allò superflu, els integrats en la societat del consum no deixem de preocupar-nos per la conservació d’allò essencial. Aquesta preocupació troba respostes en conceptes com el de «patrimoni cultural».

Concepte molt problemàtic, i més si es refereix a la música: en si un conjunt d’activitats humanes, que en la tradició europea genera una significativa ‒i decisiva‒ quantitat d’objectes i artefactes, com ara instruments, partitures i altres registres escrits, espais dedicats i registres audiovisuals.

Els artefactes testimonien les activitats passades ‒són rellevants per a la història‒. I també permeten reproduir-les en el present, i és ací on es carreguen d’un valor patrimonial, es configuren com a «conjunt de béns que es transmeten com a herència» i també «susceptibles d’estimació ›econòmica‹» (tal com apareix en el Diccionario del español actual de Seco, Andrés i Ramos).

La transmissió d’aquest patrimoni s’intueix integrada en, però diferent de, la transmissió i recepció entre generacions d’allò que conforma la cultura d’una comunitat ‒creences, normes, costums, hàbits, objectes i un llarg etcètera‒.

En el flux de la tradició cultural, seria patrimonial allò que es jutja insubstituïble en els processos de reconeixement entre subjectes individuals i col·lectius. En altres termes, patrimoni cultural és allò que una comunitat distingeix conscientment com a tal, preservant-lo de processos d’alteració o cancel·lació, per veure’s reflectida en ell ‒a l’espera que les següents generacions validen o no aquesta distinció‒.

La Llei Valenciana de la música (2/1998 del 12 de maig), en el seu article 35.1 recull de forma aproximada aquesta situació: «Integren el patrimoni musical valencià els béns, activitats i entitats de caràcter musical especialment representatius de la història i la cultura de la Comunitat Valenciana».

El legislador sembla sobreentendre que «activitats i entitats» són el fer música del present i una part dels seus actors, i que els «béns» serien el conjunt d’objectes i artefactes creats per i al voltant d’aquesta activitat.

En el nucli central del «caràcter musical» es trobaria tot allò relacionat amb la pràctica pública de la música. Les seues perifèries semblen, malgrat tot, més complexes de reconéixer: són música els cors dels seguidors en un estadi o les batucades que acompanyen algunes manifestacions polítiques? La crítica musical entra en el quadre? Les fronteres del fet musical defineixen també les del patrimoni.

Més complex encara resulta discernir què és «especialment representatiu de la història i la cultura» valencianes: tant l’adjectiu com l’adverbi obren un espai d’incertesa i negociació entre els interessos inevitablement diferents i potencialment contrastants dels qui practiquen música en les seues diverses formes.

Negociació gens innocent, que obliga a interrogar-se sobre els valors compartits pels pertanyents a una comunitat humana, abans que geogràfica o administrativa. I menys quan a aquest reconeixement haurien de correspondre’s polítiques públiques amb les seues subvencions, per no parlar dels interessos econòmics en joc quan es passa del terreny de la història al de la indústria cultural. En suma: qui decideix, i amb quin criteri, quins aspectes de la seva música són «especialment representatius de la història i la cultura» valencianes?

Encara més: processos com l’emancipació de les dones i les migracions qüestionen l’estructura i la composició de les comunitats, desafiant la naturalesa conservadora del patrimoni musical: quins papers han d’exercir les dones en pràctiques i estructures que tradicionalment les marginen o les exclouen? Com es relacionen amb el patrimoni els qui procedeixen d’altres horitzons culturals i estan cridats a integrar-se socialment?

Reflexionar sobre què és, per a què i per a qui es defineix el patrimoni musical valencià no és sinó un útil contrapunt al necessari balanç de les activitats i polítiques empreses per a la seua conservació i recuperació.

Ponents

Cristina Bordas Ibáñez ‒ Universidad Complutense de Madrid

Pilar Fabregat Baeza ‒ Universitat d’Alacant

Jorge García García ‒ Institut Valencià de Cultura

Joan Castaño García ‒ Arxiver del Patronat del Misteri

Pablo Mas Serrano ‒ Universitat Miguel Hernández d’Elx

Programa

Matí

Elx – Universitat Miguel Hernández. Sala del Misteri

09:15-09:30    Inauguració

09:30-10:15     Conferència de Joan Castaño García – Arxiu del Misteri d’Elx

10:30-12:00     Materials immaterials. Els rituals tradicionals amb música: permanència, recuperació, normativitació 

                           Pilar Fabregat Baeza – C D Santo Domingo de Orihuela

                           Pablo Mas Serrano – Universitat Miguel Hernández d’Elx

                           Conversa moderada per Rubén Pacheco Mozas – Conservatori Superior d’Alacant

12:30-14:00     Comunicacions lliures – Sessió 1

                           – La improvisació històrica: un patrimoni recuperable? David Mesquita i Joanes – Schola Cantorum Basiliensis

                           – La transmissió oral mediatitzada en els procesos de recuperació del patrimoni musical valencià: el cas del Fons Sonor Salvador Seguí (IVC). Juanma Ferrando Cuña – Universitat Internacional de La Rioja

                           – Conectando los archivos con la academia: Conservación y difusión del patrimonio musical del Archivo de la Catedral de Orihuela. Inmaculada Dolón Llor – Conservatori Superior de Música d’Alacant / Universitat de Múrcia

                          – Aportación de las Danzas del Corpus de Juan Bautista Comes al patrimonio musical valenciano: una propuesta de recuperación de su memoria a través del análisis de los manuscritos conservados (1609-1706). Mireya Royo Conesa – Investigadora independent

                         – El patrimonio inexplorado del maestro Francisco Zacarías Juan (ca. 1671-1745). Carlos Castillo González – Investigador independent

                         – La “Ópera al patriarca San José” i altres cantates de Josep Pradas (1689-1751). Andrea Bombi – Universitat de València

Vesprada

València – La Nau (Aula Magna)

15:30-16:30     Comunicacions lliures – Sessió 2

                          – Lucrezia Bori, la soprano valenciana que conquistó Nueva York. Nuria Blanco Álvarez – Centre Superior Musical Arts Madrid

                          – Dones i patrimoni musical: aportacions i reflexions des de les compositores valencianes. Isabel Ferrer Senabre – Investigadora independent

                         – Patrimoni musical valencià del segle XX: el cas del llegat compositiu de Vicent Garcés Queralt. Robert Ferrer Llueca – Universitat Internacional de València (VIU)

                         – Redescrubriendo el patrimonio músico-teatral valenciano. Una mirada al esquet valenciano a partir de los estrenos del Teatro Regional (1926-1927). Noelia Bojó Molina – Universitat Politècnica de València

17:00-18:30     Patrimoni a banda. Les societats musicals i les fronteres del patrimoni

                           Cristina Bordas Ibáñez – Universitat Complutense de Madrid

                           Jorge García García – Insitut Valencià de Cultura

                           Conversa moderada per Isabel Ferrer Senabre

18:45-20:15      Comunicacions lliures – Sessió 3

                           – “En clau de vents: registres sonors”: projecte de recuperació del patrimoni musical bandístic. Frederic Oriola Velló i M. Àngels Faus Mascarell

                           – Fondos musicales requenenses, base del futuro archivo municipal de música de Requena. Marcial García Ballesteros – Investigador independent. Associació Requenense de Musicologia

                           – El cant de la carxofa a Alaquàs: l’esforç per conservar i actualitzar el patrimoni. David Gómez Zambrano – Universitat Politècnica de València

                           – Retos en la gestión y conservación del patrimonio musical de Segorbe. Vicente Martínez Molés – Investigador independent

                          – Reflexions al voltant de l’equilibri entre la preservació i l’ús del patrimoni. Marian Rosa Montagut – TEMPUS CIDM / Harmonia del Parnàs

                          – L’ensenyament oficial de la música tradicional valenciana: un fracàs polític lamentable. Jordi Reig – Conservatori Superior de Música “Joaquín Rodrigo” de València

Assistència

Les jornades es duran a terme el divendres dia 1 d’octubre de 2021 a través de dues sessions, una de matí a Elx (Univeritat Miguel Hernández) i una de vesprada a València (Aula Magna del Centre Cultural La Nau) de manera semipresencial. 

En la modalitat semipresencial, es podrà assistir de manera presencial a Elx o a València, i seguir la retransmissió de l’altra part de la jornada de manera telemàtica. La presència del públic s’ajustarà a la situació sanitària del moment.

En la modalitat online, es podrà seguir la jornada de manera completament telemàtica.  

Les conferències, taules rodones i comunicacions lliures es retransmetran, preferentment, de manera presencial des d’alguna de les dues univseritats  La quota d’inscripció és la mateixa en les modalitats semipresencial i online. 

ES FACILITARAN LES DADES DE CONNEXIÓ QUAN ESTIGUEN DISPONIBLES

Horari

Elx: de 9:15 a 14:00 h.

València: de 15:30 a 20:15 h.

Inscripció

Per a inscriure’s a la jornada, cal seguir els següents passos:

• Emplenar i enviar el Formulari d’inscripció
• Abonar la quota que corresponga

1. Públic General: 40 €
2. Socis d’AVAMUS: 25 €
3. Estudiants: 20€
4. Estudiants + quota d’AVAMUS: 25 € (*)

* Amb aquesta tarifa, els alumnes universitaris o de conservatori superior seran socis d’AVAMUS durant l’any 2022.

El termini d’inscripció permaneixerà obert fins el començament de la jornada.

L’ingrés es podrà efectuar a través de dos canals:

• Ingrés, traspàs o transferència bancària al següent número de compte:

ES94 3159 0048 3125 9310 1021 (Caixa Popular)

Concepte: Nom i cognoms

• Via Paypal, enviant el pagament al compte de PayPal musicologia.avamus@gmail.com o a través del següent enllaç (punxant directament en el botó «Donar»):

Inscripció Paypal

Concepte: Nom i cognoms

En qualsevol cas, per formalitzar la inscripció, caldrà fer l’abonament que corresponga i enviar un email a musicologia.avamus@gmail.com amb el justificant de l’ingrés i la documentació que s’estime oportuna d’aportar per a les modalitats 3 i 4 d’inscripció.

Propostes de participació

La jornada queda oberta a propostes de comunicació sobre temes relacionats a les qüestions al·ludides més amunt. Les indicacions incloses només són unes possibilitats.

Comunicacions

AVAMUS convida a presentar comunicacions entorn als següents aspectes:

• Qui i com decideix el que és patrimoni?
• Qui decideix com es fan els canvis, restauracions, millores?
• Com sostenir l’equilibri entre preservació del patrimoni i l’ús comercial o turístic?
• Com integrar manifestacions pròpies d’èpoques passades culturalment «homogènies» en una societat diversa i cada vegada més canviant?
• Com conviuen costums ancestrals ‒fonamentals en determinades manifestacions‒ amb la posada en pràctica de drets humans irrenunciables que demanda la societat del segle XXI?
• Com conservar un patrimoni oral en una era digital?
• Allò que hui és patrimoni, demà pot ser considerat alguna cosa accessòria i conseqüentment perdre l’interés en la seua protecció/conservació per part de la societat?

Enviament de propostes

S’acceptaran les propostes de comunicacions lliures presentades fins el 30 de juny de 2021. Els interessats a participar hauran d’enviar-les a la següent adreça de correu electrònic: musicologia.avamus@gmail.com

L’acceptació serà comunicada per e-mail abans del 31 de juliol de 2021.

Les propostes contindran:

• Títol i resum (250 paraules) de la comunicació.
• Nom i cognoms i filiació de qui la proposa.
• Adreça de correu electrònic.

Les comunicacions disposaran de 10 minuts per a la presentació més 5 minuts per a preguntes i debat.

Cap la possibilitat de realitzar la participació presencial o a distància, independentment de les restriccions sanitàries en la data programada.

Comité organitzador

Andrea Bombi

Rubén Pacheco Mozas