Jornades AVAMUS de Musicologia

S’organitzen anualment des de l’any 2005 i constitueixen l’esdeveniment de referència de l’associació. A través de les jornades es pretén, entre d’altres, donar a conéixer el patrimoni musical valencià.

Prem sobre la imatge per a consultar el programa complet de la jornada.

I Jornada

II Jornada

III Jornada

IV Jornada

V Jornada

VI Jornada

VII Jornada

VIII Jornada

IX Jornada

X Edició: I Congrés Internacional AVAMUS

XI Jornada

XII Jornada

XIII Jornada

XIV Jornada

XV Edició: II Congrés Internacional AVAMUS

XVI Jornada

XVII Jornada

XVIII Jornada (part I)

XVIII Jornada (part II)

XIX Jornada

XX Edició: III Congrés Internacional AVAMUS

Solid Style, Open Video With Lightbox

Solid Style, Open Video With Lightbox

Cartell del I Congrés Internacional de Musicologia - AVAMUS

Cartell del I Congrés Internacional de Musicologia – AVAMUS, 2014

Programa Complet del I Congrés AVAMUS

xi-jornada

xii-jornada

Prof. Víctor Sánchez

Prof. Víctor Sánchez

Prof. Rafael Díaz

Prof. Rafael Díaz

Prof. Javier Suárez-Pajares

Prof. Javier Suárez-Pajares

Prof. Ramon Ahulló Hermano

Prof. Ramon Ahulló Hermano

Juanma Ferrando (Tresorer), Ma. Amparo Tomàs (Secretària), Abel Puig (President), Ramon Ahulló (Tesi Doctoral sobre el Mestre Serrano i soci) i Ramon Canut (Expresident)

D’esquerra a dreta: Juanma Ferrando (Tresorer), Ma. Amparo Tomàs (Secretària), Abel Puig (President), Ramon Ahulló (Tesi Doctoral sobre el Mestre Serrano i soci) i Ramon Canut (expresident).

XIII Jornades AVAMUS de Musicologia
L’ornamentació del cant pla i el Misteri d’Elx

Elx (Alacant). Centre Cultural de Les Clarisses. Passeig de les Eres de Santa Llúcia, 14.

L’

art d’ornamentar una melodia és una pràctica tan antiga com el mateix cant litúrgic. Malgrat tot, aquest art va ser desterrat gradualment des de finals del segle XIX a causa de les noves pautes establertes pels reformadors de Solesmes. L’objectiu d’aquesta jornada és reflexionar, de la mà de dos especialistes de la talla de Marcel Pérès i Juan Carlos Asensio, sobre procediments i costums interpretatius hui pràcticament oblidats, però que ens han arribat a través de testimonis vius com el Misteri d’Elx.

La jornada s’articula en dues fases: una teòrica, amb dues conferències de matí, i d’altra més pràctica a través d’una taula rodona de vesprada que comptarà amb la participació en viu dels cantors del Misteri.

El professor Juan Carlos Asensio se centrarà en un doble aspecte: “Lecciones olvidadas de ornamentación: El arte de canto llano de Francisco Marcos y Navas (Madrid, 1777) y la práctica melódica de los seises de Toledo (ss. XV-XIX), en què es posaran de manifest alguns temes que es podran discutir en la posterior taula rodona.

D’altra banda, el professor Marcel Pérès tractarà “La ornamentación del canto llano y de la polifonía en otro tiempo: ayer, hoy y mañana”. L’art de l’ornamentació sempre va estar al centre de la pràctica musical, malgrat que sols es va fer palesa en el segle XIX a través de determinades eleccions estètiques. Avuí, tot i que el problema de l’ornamentació haja reaparegut en el món musical a partir de la dècada de 1970 amb la recuperació de les músiques barroques, la pràctica de l’ornamentació del cant pla, la polifonia medieval i del Renaixement, encara s’utilitza en la interpretació en escasses ocasions. A més, el professor Pérès tractarà sobre les diverses perspectives per a l’estudi de l’evolució d’aquesta pràctica a partir de l’observació de la supervivència de l’art de l’ornamentació en algunes tradicions vives.

La sessió de la vesprada tractarà de conjugar la teoria amb la pràctica, de manera que eixiran a debat diversos aspectes tractats en les conferències i comptarà, tal com hem anticipat, amb la col·laboració dels cantors, que interpretaran alguns exemples d’ornamentació que han sobreviscut en el Misteri.

En acabant, es farà entrega del III Premi AVAMUS de Musicologia, un guardó honorífic que l’Associació Valenciana de Musicologia entrega cada tres anys i que reconeix la trajectòria musicològica d’una persona o entitat que ha contribuït a difondre de forma notable el patrimoni musical valencià.

Presentació de diapositives de Juan Carlos Asensio

Vídeos de la Jornada

XIII Jornades AVAMUS 2017- Programa en PDF

La música des de l’entorn rural com a exemple d’interacció social: agrupacions, identitats i espais de convivència

En conmemoració del 25é aniversari de la mort del músic i historiador requenense Rafael Bernabeu López (1903-1993), fundador i director de la Rondalla i Cors de Requena

Espai Cultural Feliciano A. Yeves (Avda. Arrabal, 9 – REQUENA). Centre urbà

Programa XIV Jornades Avamus de Musicologia 2018 (edició digital): curricula, programa dels concerts i notes

21 i 22 d’abril del 2018

La XIV edició de les Jornades AVAMUS de Musicologia se celebrarà a la ciutat de Requena (València) en col·laboració amb ASREMUS (Associació Requenense de Musicologia), per tal de commemorar el 25é aniversari de la mort de Rafael Bernabeu López (1903-1993) , cronista de la ciutat, historiador, mestre, compositor, fundador i director de la Rondalla i Cors de Requena.

La celebració d’aquesta efemèride, així com la realització de les Jornades en una població de l’interior de la província de València que gaudeix d’una enorme tradició musical en múltiples aspectes (folklòric, acadèmic, rondallístic, bandístic, etc.), i que en la actualitat manté banda, rondalla, cor i orquestra, i diverses agrupacions folklòriques de referència a la Comunitat Valenciana, ha portat a proposar el tema d’aquesta trobada.

L’entorn rural, tractat com un clar exemple d’interacció social, convida a la reflexió musicològica i ofereix l’oportunitat de tractar el fenomen musical des de diferents punts de vista. Per tant, l’objectiu d’aquestes jornades se centra en l’estudi de les agrupacions musicals de diferent procedència, la construcció d’identitats personals i culturals, els espais de convivència que constitueixen les societats i associacions musicals, organologia i agrupacions, grups d’estudi, escoles de música, conservatoris, folklore, arxivística, història, etc., des de punts de vista interdisciplinaris i, fins a cert punt, poc estudiats fins ara (serveixi com a exemple la rara atenció prestada fins al moment al fenomen rondallístic, tan difós a la Comunitat Valenciana, que no té treballs historiogràfics o que romanen encara inèdits, i que, al costat d’altres temes de semblant interès, seran tractats en aquestes jornades).

Les jornades s’articulen al voltant de huit conferències temàtiques: José Luis Temes (director d’orquestra, escriptor, Premi Nacional de Música 2009), parlarà sobre «Cinc compositors de poble», a partir del seu llibre anecdotari «Quisiera ser tan alto…»; Jorge Orozco (concertista de guitarra i professor del Conservatori Professional de Torrent), il·lustrarà «El Quintet Túria», un grup de pols i pua que va contribuir de manera magistral a la dignificació d’aquests instruments; José Prieto Marugán (periodista i crític musical, col·laborador de programació a Ràdio Nacional), tractarà les característiques i peculiaritats de «La Zarzuela rural, local y regional»; Pedro Chamorro Martínez (concertista, compositor i professor d’instruments de plectre), mostrarà la seva visió sobre «La música de plectre en sales de concert i conservatoris coexistint amb la música de pols i pua en el món rural», en unes jornades en què els instruments de pols i pua estaran molt presents; Marcial García Ballesteros (musicòleg, historiador, president de ASREMUS), recordarà l’agrupació vocal i rondallística «Rondalla i Cors de Requena» i al seu fundador i director, Rafael Bernabeu López, en el 25é aniversari de la seva mort; Salvador Astruells Moreno (doctor en musicologia per la seva tesi sobre la Banda Municipal de València), parlarà sobre «Concursos bandístics en els pobles valencians», mostrant la diversitat de certàmens de bandes en l’entorn rural com imitació o rèplica del model de la ciutat de València; Beatriz Cancel·la Montes (doctora en musicologia per la seva tesi sobre la Banda Municipal de Santiago de Compostel·la, arribarà des de Galícia per donar a conèixer les «Bandas de Música en el entorno rural gallego. El ejemplo de la Banda Municipal de Santiago de Compostela», com a model aliè a València on les bandes també tenen la seua importància i, finalment, Fermín Pardo Pardo (folklorista, cronista oficial de Requena, «Premi Honorífic de Musicologia AVAMUS 2017»), tractarà un assumpte tan interessant com oblidat: «La importància de l’Acordió com a suport musical en festes i esdeveniments socials de l’interior de València i Conca».

HORARIS

Sábado, 21 de abril / Dissabte, 21 d’abril

Mañana / Matí (Sala Yeves)

09:00 – 09:45 Acreditaciones y café / Acreditacions i cafè

09:45 – 10:00 Presentación e introducción / Presentació i Introducció

10:00 – 11:00 JOSÉ LUIS TEMES RODRÍGUEZ: «Recuerdo de cinco compositores de pueblo».

11:00 – 11:20 Descanso / Descans (20’)

11:20 – 12:20 JORGE OROZCO: «El Quinteto Turia, del taller artesano al palacio real».

12:20 – 12:35 Descanso / Descans (15’)

12:35 – 13:50: Comunicaciones libres (20′ + 5′ para preguntas) / Comunicacions lliures

12:35 – 13:00 Comunicación 1 / Comunicació 1

LESLIE FREITAS DE TORRES: «De escuela de música a conservatorio: los ciento cuarenta años de educación musical a través de la Real Sociedad Económica de Amigos del País de Santiago de Compostela (1877-2017)».

13:00 – 13:25 Comunicación 2 / Comunicació 2

ALEXANDRE JOSÉ DE ABREU: «Late 19thy century musical activity in Säo Paulo: the move from rural to metropolitan (Actividad musical en Sao Paulo a finales del siglo XIX: el paso de rural a metropolitana)».

13:25 – 13:50 Comunicación 3 / Comunicació 3

SAMUEL DIZ: «Gondomar: El origen de Germán Lago».

13:50 – 14:00 Descanso / Descans (10’) Traslado al lugar del Catering.

14:00 – 16:00 COMIDA / DINAR

Restaurante Alejo (Avda. Estación, 2). Con Vinos (obsequio de Coviñas) y agua (obsequio de Aguas de San Benedetto). Exclusivamente para participantes que contraten el menú de las Jornadas.

Tarde / Vesprada (Sala Yeves)

16:00 – 17:00 JOSÉ PRIETO MARUGÁN: «La Zarzuela Rural, Local y Regional. Características y peculiaridades. La labradora (Romero/Fernández-Shaw y Magenti) como modelo».

17:00 – 17:10 Descanso / Descans (10’)

17:10 – 18:10 PEDRO CHAMORRO MARTÍNEZ: «La música de plectro en salas de concierto y conservatorios coexistiendo con la música de pulso y púa en el mundo rural».

18:10 – 18:20 Descanso / Descans (10’)

18:20 – 19:20 MARCIAL GARCÍA BALLESTEROS: «La Rondalla y Coros de Requena. Una agrupación concertística inusual a los veinticinco años de la muerte de su fundador, Rafael Bernabeu López».

19:20 – 19:30 Descanso / Descans (10’) Traslado al Auditorio de la Sociedad Musical “Santa Cecilia”.

19:30 – 21:00 CONCIERTO / CONCERT

Orquesta de Pulso y Púa y Coro de la Escuela Rondalla S. M. de Requena. Director: Francisco Martínez Martínez. Obras de Rafael Bernabeu López (1903-1993). Sala Auditorio de la Sociedad Musical «Santa Cecilia». Entrada gratuita para los participantes en las Jornadas (Programa en Sala).

Domingo, 22 de abril / Diumenge, 22 d’abril

Mañana / Matí (Sala Yeves)

09:45 – 10:00 Acreditaciones y café / Acreditacions i cafè

10:00 – 11:00 SALVADOR ASTRUELLS MORENO: «Concursos Bandísticos en los pueblos valencianos. A la sombra de Valencia».

11:00 – 11:20 Descanso / Descans (20’)

11:20 – 12:20 BEATRIZ CANCELA MONTES: «Bandas de Música en el entorno rural gallego. El ejemplo de la Banda Municipal de Santiago de Compostela».

12:20 – 12:30 Descanso / Descans (10’)

12:30 – 13:45 Comunicaciones Libres (20’ + 5’ para preguntas) / Comunicacions lliures

12:30 – 12:55 Comunicación 4 / Comunicació 4

ELSA CALERO CARRAMOLINO: «Folklorismo carcelario: ¿identidad nacional o manual de subversión?».

12:55 – 13:20 Comunicación 5 / Comunicació 5

MARCO ANTONIO DE LA OSSA: «Ángel, musa y duende: Federico García Lorca, la investigación musical y las Canciones Populares Españolas».

13:20 – 13:45 Comunicación 6 / Comunicació 6

RAMÓN AHULLÓ HERMANO: «Sueca como dechado de la actividad musical local durante el primer tercio del siglo XX».

13:45 – 14:00 Descanso / Descans (15’) Traslado al lugar del Catering.

14:00 – 16:00 COMIDA / DINAR

Restaurante Alejo (Avda. Estación, 2). Con Vinos obsequio de Coviñas y agua obsequio de Aguas de San Benedetto. Exclusivamente para participantes que contraten el menú de las Jornadas.

Tarde / Vesprada (Sala Yeves)

16:15 – 17:15 FERMÍN PARDO PARDO: «La importancia del Acordeón como soporte musical en fiestas y acontecimientos sociales del interior de Valencia».

17:15 – 17:30 Entrega del III PREMI HONORÍFIC DE MUSICOLOGIA «AVAMUS» 2017 a FERMÍN PARDO PARDO (Abel Puig Gisbert, presidente de AVAMUS).

17:30 – 17:45 Clausura de las Jornadas / Clausura de les jornades

17:45 – 18:15 Descanso / Descans (30’) Traslado al Teatro Principal de Requena.

18:15 – 20:15 CONCIERTO / CONCERT

Banda Simfònica de la Sociedad Musical «Santa Cecilia» de Requena: «Compositores del pueblo para el pueblo». Concert d’autors valencians dels ss. XIX al XXI. Director: Sergio Navarro Bonaviña. Teatre Principal de Requena. Entrada gratuïta per als participants en els jornades (programa en Sala)

INSCRIPCIÓ

La inscripció té un preu de 40 € per al públic general i de 25 € per als socis de AVAMUS i ASREMUS (inclou l’assistència a les jornades i concerts). El mateix dia es podrà contractar un menú de 15 € concertat per la jornada. El termini d’inscripció romandrà obert fins al dia 16 d’abril de 2018. Per formalitzar la inscripció, s’haurà de fer un ingrés (de 40 € o 25 €, segons procedisca) al número de compte ES70 2100 4578 98 0200029972 de La Caixa. S’haurà d’enviar un e-mail amb el justificant de transferència i el nom i cognoms a musicologia.avamus@gmail.com (preguem que s’indique en el mateix mail si desitja el menú per al primer dia, el segon dia, tots dos o cap , per tal de reservar el local corresponent, i que només s’abonarà el mateix dia sense necessitat de realitzar cap ingrés a compte).

COM ARRIBAR

Requena té accés a través de les següents vies de comunicació:

Carretera

  • Nacional III Madrid-València.
  • Autovia Madrid-Valeència (A3).
  • Nacional 332, València-Còrdoba.
  • Nacional 330, Múrcia-Saragossa.
  • Ferrocarril Madrid-València.

Trenes

  • Línia de Rodalies

Pot consultar els horaris de trens: http://www.renfe.es

Tel.: 902320320

L’estació de tren en Requena es troba en l’encreuament de l’Avda. Capitán Gadea amb l’Avda. de l’Estació.

Tel.: 902320320

L’estació d’AVE es troba a San Antonio, a 5’5 km. de Requena.

Autobús

  • Autobuses Monbus

S’encarrega, entre altres comunicacions, del servei regular amb València, Albacete, Conca, etc.

Tel.: 902292900

e-mail: monbus@monbus.es

web: www.monbus.es / http://horarios.monbus.es

  • AutoRes

Comunica mitjançant autobús Madrid i València.

Tel.: 902020052

e-mail: informacion@avanzabus.com

web: www.avanzabus.com

MÉS INFORMACIÓ

Coordinador AVAMUS: Abel Puig Gisbert (630733663)

musicologia.avamus@gmail.com

Coordinador ASREMUS: Marcial García Ballesteros (657802300)

correoasremus@gmail.com

ORGANITZA

AVAMUS

www.avamus.org

ASREMUS

www.asremus.es

COL·LABORA

M.I. Ajuntament de Requena

Societat Musical «Santa Cecília» de Requena

Escola Rondalla S. M. de Requena

Coviñas, C. V.

El centenari de l’efemèride:

cànons, identitats i oblits

Beethoven 250


AVAMUS – Associació Valenciana de Musicologia

Data: ajornada el 25 d’abril de 2020 per COVID-19

Casa de la Cultura Marqués de González de Quirós

Passeig Germanies, 13

Gandia


No parlar de Beethoven. Un impossible en aquest any 2020, 250 aniversari del seu naixement. Activitats culturals de tots tipus organitzades arreu el món i la programació de les sales de concert i emissores radiofòniques generen fins i tot un evident risc de saturació.

Des d’AVAMUS, volem proposar l’homenatge a l’heroi quasi mític de la música europea com a ocasió de reflexió sobre el concepte en sí de commemoració d’efemèrides.

Les prodigioses eines de memorització històrica produïdes per la nostra cultura, encara que no exclouen oblits més o menys interessats, certament han convertit en un fet descomptat les celebracions d’efemèrides en qualsevol àmbit de la vida, no només cultural.

Tanmateix, la celebració dels aniversaris dels artistes i personatges destacats de l’art i la cultura té un origen ben precís que arrela en els processos de nacionalització, durant els segles XIX i XX.  És a dir, l’època quan els cànons literaris i artístics –que s’havien format com a repertoris de models a imitar– van rebre una nova significació que li atorgava als autors que incloïen el rol de més profunds intèrprets i constructors de les cultures nacionals.

Amb aquesta premissa, les celebracions d’aniversaris de naixements i morts i, cada vegada més, de qualsevol altra data significativa de les seues biografies, es van convertir en rituals de construcció comunitària especialment rellevants.

Sembla doncs justificat preguntar-se al voltant del significat d’ambdues celebracions, en una època com la nostra, que ha qüestionat molt seriosament els cànons artístics ­–redimensionant fins i tot el paper mateix del compositor com a subjecte principal de la creació musical– i que, políticament, ha d’enfrontar-se als desafiaments de la globalització i a la resposta reaccionària dels sobiranismes.

Ponents

Juan José Carreras – Universidad de Zaragoza

Xavier Andreu Miralles – Universitat de València

Propostes de participació

La jornada queda oberta a propostes de comunicació sobre temes relacionats a les qüestions al·ludides més amunt. Les indicacions incloses només són unes possibilitats.

Centenari de Beethoven

  • Celebració de centenaris anteriors (1920, 1927, 1970, 1977).
  • Presència de Beethoven a l’experiència musical valenciana i més en general espanyola: programació de concerts, formació i educació musical o no, cultura popular, mitjans de comunicació, investigació musicològica.

Cànon

  • Existeix un cànon musical valencià?
  • Músics valencians al cànon musical espanyol.
  • Músics valencians al cànon musical europeu.

Efemèrides

  • Centenaris recents (passats i futurs).

Presentació de les propostes

Els interessats a participar hauran d’enviar les seues propostes abans del diumenge 29 de març de 2020, a la següent adreça de correu electrònic: musicologia.avamus@gmail.com

Les propostes han d’incloure:

  • Títol de la proposta.
  • Nom i cognoms del participant.
  • Filiació institucional (si s’escau).
  • Correu electrònic de contacte.
  • Resum d’una extensió màxima de 300 paraules (bibliografia inclosa).

Horari

De 9:30 a 18:30 h.

Inscripció

  1. Públic General: 40 €
  2. Socis d’AVAMUS: 25 €
  3. Desocupats, menors de 25 anys i estudiants: 20€

El termini d’inscripció permaneixerà obert del 20 de març al 20 d’abril de 2020.

L’ingrés es podrà efectuar a través de dos canals:

  • Ingrés, traspàs o transferència bancària al següent número de compte:

ES94 3159 0048 3125 9310 1021 (Caixa Popular)

Concepte: Nom i cognoms

  • Via Paypal, a través del següent enllaç:

Inscripció Paypal

Concepte: Nom i cognoms

En qualsevol cas, per formalitzar la inscripció, caldrà fer l’abonament que corresponga i enviar un email a musicologia.avamus@gmail.com amb el justificant de l’ingrés i la documentació que estime oportuna aportar en la modalitat c) d’inscripció.

El mateix dia es podrà contractar un menú de 15 € aprox. per a la jornada.

IV Premi Honorífic de Musicologia

El Premi Honorífic de Musicologia és un guardó triennal instituït l’any 2010 per l’Associació Valenciana de Musicologia que reconeix la trajectòria musicològica d’una persona o entitat que per la seua obra científica ha contribuït de manera notable a donar a conéixer el patrimoni musical valencià. Al finalitzar la jornada, es procedirà a l’entrega del guardó del 2020, una escultura única de Salvador Marco realitzada exclusivament per a AVAMUS.

Comité organitzador

Andrea Bombi

Juanma Ferrando

Jorge García

Abel Puig

Organitza

AVAMUS – Associació Valenciana de Musicologia

Col·labora

Excm. Ajuntament de Gandia

XVI Jornada – PDF Valencià

Patrimoni musical valencià:

què, per què, per a qui


Data: 1 d’octubre de 2021

Elx (Universitat Miguel Hernández) – Sessió de matí

València (Centre Cultural La Nau de la UV) – Sessió de vesprada


Organitza

AVAMUS – Associació Valenciana de Musicologia

Col·labora

Càtedra Misteri d’Elx

Universitat Miguel Hernández 

Centre Cultura La Nau – Universitat de València

Institut Valencià de Cultura – Conselleria d’Educació, Cultura i Esport

Presentació

Instal·lats en la contínua destrucció d’allò superflu, els integrats en la societat del consum no deixem de preocupar-nos per la conservació d’allò essencial. Aquesta preocupació troba respostes en conceptes com el de «patrimoni cultural».

Concepte molt problemàtic, i més si es refereix a la música: en si un conjunt d’activitats humanes, que en la tradició europea genera una significativa ‒i decisiva‒ quantitat d’objectes i artefactes, com ara instruments, partitures i altres registres escrits, espais dedicats i registres audiovisuals.

Els artefactes testimonien les activitats passades ‒són rellevants per a la història‒. I també permeten reproduir-les en el present, i és ací on es carreguen d’un valor patrimonial, es configuren com a «conjunt de béns que es transmeten com a herència» i també «susceptibles d’estimació ›econòmica‹» (tal com apareix en el Diccionario del español actual de Seco, Andrés i Ramos).

La transmissió d’aquest patrimoni s’intueix integrada en, però diferent de, la transmissió i recepció entre generacions d’allò que conforma la cultura d’una comunitat ‒creences, normes, costums, hàbits, objectes i un llarg etcètera‒.

En el flux de la tradició cultural, seria patrimonial allò que es jutja insubstituïble en els processos de reconeixement entre subjectes individuals i col·lectius. En altres termes, patrimoni cultural és allò que una comunitat distingeix conscientment com a tal, preservant-lo de processos d’alteració o cancel·lació, per veure’s reflectida en ell ‒a l’espera que les següents generacions validen o no aquesta distinció‒.

La Llei Valenciana de la música (2/1998 del 12 de maig), en el seu article 35.1 recull de forma aproximada aquesta situació: «Integren el patrimoni musical valencià els béns, activitats i entitats de caràcter musical especialment representatius de la història i la cultura de la Comunitat Valenciana».

El legislador sembla sobreentendre que «activitats i entitats» són el fer música del present i una part dels seus actors, i que els «béns» serien el conjunt d’objectes i artefactes creats per i al voltant d’aquesta activitat.

En el nucli central del «caràcter musical» es trobaria tot allò relacionat amb la pràctica pública de la música. Les seues perifèries semblen, malgrat tot, més complexes de reconéixer: són música els cors dels seguidors en un estadi o les batucades que acompanyen algunes manifestacions polítiques? La crítica musical entra en el quadre? Les fronteres del fet musical defineixen també les del patrimoni.

Més complex encara resulta discernir què és «especialment representatiu de la història i la cultura» valencianes: tant l’adjectiu com l’adverbi obren un espai d’incertesa i negociació entre els interessos inevitablement diferents i potencialment contrastants dels qui practiquen música en les seues diverses formes.

Negociació gens innocent, que obliga a interrogar-se sobre els valors compartits pels pertanyents a una comunitat humana, abans que geogràfica o administrativa. I menys quan a aquest reconeixement haurien de correspondre’s polítiques públiques amb les seues subvencions, per no parlar dels interessos econòmics en joc quan es passa del terreny de la història al de la indústria cultural. En suma: qui decideix, i amb quin criteri, quins aspectes de la seva música són «especialment representatius de la història i la cultura» valencianes?

Encara més: processos com l’emancipació de les dones i les migracions qüestionen l’estructura i la composició de les comunitats, desafiant la naturalesa conservadora del patrimoni musical: quins papers han d’exercir les dones en pràctiques i estructures que tradicionalment les marginen o les exclouen? Com es relacionen amb el patrimoni els qui procedeixen d’altres horitzons culturals i estan cridats a integrar-se socialment?

Reflexionar sobre què és, per a què i per a qui es defineix el patrimoni musical valencià no és sinó un útil contrapunt al necessari balanç de les activitats i polítiques empreses per a la seua conservació i recuperació.

Ponents

Cristina Bordas Ibáñez ‒ Universidad Complutense de Madrid

Pilar Fabregat Baeza ‒ Universitat d’Alacant

Jorge García García ‒ Institut Valencià de Cultura

Joan Castaño García ‒ Arxiver del Patronat del Misteri

Pablo Mas Serrano ‒ Universitat Miguel Hernández d’Elx

Programa

Matí

Elx – Universitat Miguel Hernández. Sala del Misteri

09:15-09:30    Inauguració

09:30-10:15     Conferència de Joan Castaño García – Arxiu del Misteri d’Elx

10:30-12:00     Materials immaterials. Els rituals tradicionals amb música: permanència, recuperació, normativitació 

                           Pilar Fabregat Baeza – C D Santo Domingo de Orihuela

                           Pablo Mas Serrano – Universitat Miguel Hernández d’Elx

                           Conversa moderada per Rubén Pacheco Mozas – Conservatori Superior d’Alacant

12:30-14:00     Comunicacions lliures – Sessió 1

                           – La improvisació històrica: un patrimoni recuperable? David Mesquita i Joanes – Schola Cantorum Basiliensis

                           – La transmissió oral mediatitzada en els procesos de recuperació del patrimoni musical valencià: el cas del Fons Sonor Salvador Seguí (IVC). Juanma Ferrando Cuña – Universitat Internacional de La Rioja

                           – Conectando los archivos con la academia: Conservación y difusión del patrimonio musical del Archivo de la Catedral de Orihuela. Inmaculada Dolón Llor – Conservatori Superior de Música d’Alacant / Universitat de Múrcia

                          – Aportación de las Danzas del Corpus de Juan Bautista Comes al patrimonio musical valenciano: una propuesta de recuperación de su memoria a través del análisis de los manuscritos conservados (1609-1706). Mireya Royo Conesa – Investigadora independent

                         – El patrimonio inexplorado del maestro Francisco Zacarías Juan (ca. 1671-1745). Carlos Castillo González – Investigador independent

                         – La “Ópera al patriarca San José” i altres cantates de Josep Pradas (1689-1751). Andrea Bombi – Universitat de València

Vesprada

València – La Nau (Aula Magna)

15:30-16:30     Comunicacions lliures – Sessió 2

                          – Lucrezia Bori, la soprano valenciana que conquistó Nueva York. Nuria Blanco Álvarez – Centre Superior Musical Arts Madrid

                          – Dones i patrimoni musical: aportacions i reflexions des de les compositores valencianes. Isabel Ferrer Senabre – Investigadora independent

                         – Patrimoni musical valencià del segle XX: el cas del llegat compositiu de Vicent Garcés Queralt. Robert Ferrer Llueca – Universitat Internacional de València (VIU)

                         – Redescrubriendo el patrimonio músico-teatral valenciano. Una mirada al esquet valenciano a partir de los estrenos del Teatro Regional (1926-1927). Noelia Bojó Molina – Universitat Politècnica de València

17:00-18:30     Patrimoni a banda. Les societats musicals i les fronteres del patrimoni

                           Cristina Bordas Ibáñez – Universitat Complutense de Madrid

                           Jorge García García – Insitut Valencià de Cultura

                           Conversa moderada per Isabel Ferrer Senabre

18:45-20:15      Comunicacions lliures – Sessió 3

                           – “En clau de vents: registres sonors”: projecte de recuperació del patrimoni musical bandístic. Frederic Oriola Velló i M. Àngels Faus Mascarell

                           – Fondos musicales requenenses, base del futuro archivo municipal de música de Requena. Marcial García Ballesteros – Investigador independent. Associació Requenense de Musicologia

                           – El cant de la carxofa a Alaquàs: l’esforç per conservar i actualitzar el patrimoni. David Gómez Zambrano – Universitat Politècnica de València

                           – Retos en la gestión y conservación del patrimonio musical de Segorbe. Vicente Martínez Molés – Investigador independent

                          – Reflexions al voltant de l’equilibri entre la preservació i l’ús del patrimoni. Marian Rosa Montagut – TEMPUS CIDM / Harmonia del Parnàs

                          – L’ensenyament oficial de la música tradicional valenciana: un fracàs polític lamentable. Jordi Reig – Conservatori Superior de Música “Joaquín Rodrigo” de València

Assistència

Les jornades es duran a terme el divendres dia 1 d’octubre de 2021 a través de dues sessions, una de matí a Elx (Univeritat Miguel Hernández) i una de vesprada a València (Aula Magna del Centre Cultural La Nau) de manera semipresencial. 

En la modalitat semipresencial, es podrà assistir de manera presencial a Elx o a València, i seguir la retransmissió de l’altra part de la jornada de manera telemàtica. La presència del públic s’ajustarà a la situació sanitària del moment.

En la modalitat online, es podrà seguir la jornada de manera completament telemàtica.  

Les conferències, taules rodones i comunicacions lliures es retransmetran, preferentment, de manera presencial des d’alguna de les dues univseritats  La quota d’inscripció és la mateixa en les modalitats semipresencial i online. 

ES FACILITARAN LES DADES DE CONNEXIÓ QUAN ESTIGUEN DISPONIBLES

Horari

Elx: de 9:15 a 14:00 h.

València: de 15:30 a 20:15 h.

Inscripció

Per a inscriure’s a la jornada, cal seguir els següents passos:

  1. Públic General: 40 €
  2. Socis d’AVAMUS: 25 €
  3. Estudiants: 20€
  4. Estudiants + quota d’AVAMUS: 25 € (*)

* Amb aquesta tarifa, els alumnes universitaris o de conservatori superior seran socis d’AVAMUS durant l’any 2022.

El termini d’inscripció permaneixerà obert fins el començament de la jornada.

L’ingrés es podrà efectuar a través de dos canals:

  • Ingrés, traspàs o transferència bancària al següent número de compte:

ES94 3159 0048 3125 9310 1021 (Caixa Popular)

Concepte: Nom i cognoms

  • Via Paypal, enviant el pagament al compte de PayPal musicologia.avamus@gmail.com o a través del següent enllaç (punxant directament en el botó «Donar»):

Inscripció Paypal

Concepte: Nom i cognoms

En qualsevol cas, per formalitzar la inscripció, caldrà fer l’abonament que corresponga i enviar un email a musicologia.avamus@gmail.com amb el justificant de l’ingrés i la documentació que s’estime oportuna d’aportar per a les modalitats 3 i 4 d’inscripció.

Propostes de participació

La jornada queda oberta a propostes de comunicació sobre temes relacionats a les qüestions al·ludides més amunt. Les indicacions incloses només són unes possibilitats.

Comunicacions

AVAMUS convida a presentar comunicacions entorn als següents aspectes:

  • Qui i com decideix el que és patrimoni?
  • Qui decideix com es fan els canvis, restauracions, millores?
  • Com sostenir l’equilibri entre preservació del patrimoni i l’ús comercial o turístic?
  • Com integrar manifestacions pròpies d’èpoques passades culturalment «homogènies» en una societat diversa i cada vegada més canviant?
  • Com conviuen costums ancestrals ‒fonamentals en determinades manifestacions‒ amb la posada en pràctica de drets humans irrenunciables que demanda la societat del segle XXI?
  • Com conservar un patrimoni oral en una era digital?
  • Allò que hui és patrimoni, demà pot ser considerat alguna cosa accessòria i conseqüentment perdre l’interés en la seua protecció/conservació per part de la societat?

Enviament de propostes

S’acceptaran les propostes de comunicacions lliures presentades fins el 30 de juny de 2021. Els interessats a participar hauran d’enviar-les a la següent adreça de correu electrònic: musicologia.avamus@gmail.com

L’acceptació serà comunicada per e-mail abans del 31 de juliol de 2021.

Les propostes contindran:

  • Títol i resum (250 paraules) de la comunicació.
  • Nom i cognoms i filiació de qui la proposa.
  • Adreça de correu electrònic.

Les comunicacions disposaran de 10 minuts per a la presentació més 5 minuts per a preguntes i debat.

Cap la possibilitat de realitzar la participació presencial o a distància, independentment de les restriccions sanitàries en la data programada.

Comité organitzador

Andrea Bombi

Rubén Pacheco Mozas

Xàtiva, 1822: capital de província.

La vida musical al primer terç del segle XIX


Dates: 11 i 12 de juny de 2022

Xàtiva – Museu de Belles Arts ‘Casa de l’Ensenyança’ 


Organitza

AVAMUS – Associació Valenciana de Musicologia

Col·labora

Ajuntament de Xàtiva

Casa de l’Ensenyança 

Arxiu Municipal de Xàtiva

Institut Valencià de Cultura – Conselleria d’Educació, Cultura i Esport

Presentació

La vida efímera de la província de Xàtiva ens parla, 100 anys després, d’un període políticament tèrbol i complexe. Això no va impedir, però, que la vida artística de l’època —i més amplament la corresponent al primer terç del 1800— fos alhora bressol i forment de moltes de les manifestacions musicals que es consolidarien amb posterioritat.

Ponents

Juan José Carreras 

Vicente Gabriel Pascual 

Juan Carlos Galiano 

Programa

Dissabte 11 de Juny

Xàtiva – ‘Casa de l’Ensenyança’ 

(Com arribar)

09:30    Recepció i acreditacions

10:00    Inauguració

10:15     Conferència inaugural de Juan José Carreras

11:15     Pausa i cafés

11:45     Comunicacións lliures I

11:45 Salvador Astruells Moreno: “Músicas de ayre”

12:15 Frederic Oriola – Mari Àngels Faus: “Francisco Bañeras Torres (1786-1863) músic major del regiment de Ferran VII. L’ofici de músic durant el Trienni Liberal”

12:45 Marcial García Ballesteros:”Primeras manifestaciones bandísticas en la milicia nacional de Requena”

14:00     Dinar Restaurant ‘Els Porxes’ (Com arribar)

17:00 Comunicacions lliures II

17:00 David Gómez Zambrano: “Antecedents i primers anys del fenòmen bandístic a Alaquàs”

17:30 Víctor R. Panach Rosat: “Orígens de la Banda de Música d’Alboraia en la Concòrdia de 1836”

18:00 Conferència a càrrec de Vicente Gabriel Pascual

Diumenge 12 de Juny

Xàtiva – ‘Casa de l’Ensenyança’

(Com arribar)

10:00 Visita guiada a l’Arxiu Municipal (Com arribar)

11:15 Pausa i café

11:45 Comunicacions lliures III

11:45 Héctor Eulogio Santos Conde: “Sacado de un Dúo Serio de Rossini: Benito Lentini y la recepción de ópera italiana en Las Palmas de Gran Canaria entre 1815 y 1846”

12:15 José Gabriel Guaita Gabaldón: “De Gomis a Rossini: panorama y mercado musical en Valencia a partir del Trienio Liberal (1820-1830)”

12:30 Conferència Juan Carlos Galiano

14:30 Dinar de clausura – Restaurant La Talaia del Castell (Com arribar)

17:00 Visita guiada al Castell de Xàtiva (Com arribar)

 

Inscripció

Per a inscriure’s a la jornada, cal seguir els següents passos:

  1. Públic General: 40 €
  2. Socis d’AVAMUS: 25 €
  3. Estudiants: 20€
  4. Públic General + quota d’AVAMUS: 45€
  5. Estudiants + quota d’AVAMUS: 25 € (*)

* Amb aquesta tarifa, els alumnes universitaris o de conservatori superior seran socis d’AVAMUS durant l’any 2023.

El termini d’inscripció permaneixerà obert fins el començament de la jornada.

L’ingrés es podrà efectuar per transferència bancària al següent número de compte:

ES94 3159 0048 3125 9310 1021 (Caixa Popular)

Concepte: Nom i cognoms de la persona assistent

Localitzacions

Xàtiva – ‘Casa de l’Ensenyança’ (Com arribar)

Restaurant ‘Els Porxes’ (Com arribar)

Arxiu Municipal (Com arribar)

Restaurant La Talaia del Castell (Com arribar)

Castell de Xàtiva (Com arribar)

Comité organitzador

Nieves Maria Pelejero
Josep Manel García Company
Andrea Bombi
Ferran Escrivà-Llorca

Més informació

Presentació
Tríptic VAL
Tríptic ESP

Musicologia des del marge.

Joan Fuster revisitat


18 de novembre de 2022

Espai Cultural. Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació. Universitat de València


Organitza

AVAMUS – Associació Valenciana de Musicologia


Col·labora

Vicedeganat de Cultura
Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació
Universitat de València

 

Institut Valencià de Cultura – Conselleria d’Educació, Cultura i Esport

Càtedra Joan Fuster Universitat de València


Presentació

Als seus escrits crítics, Joan Fuster (1922-1992) va considerar una gran varietat de temes literaris i artístics, entre d’ells també la música. Tot i que no pot considerar-se crític musical ni musicòleg, els escrits ocasionals sobre música —principalment articles en periòdics i revistes— mostren una interés vers la música des d’una òptica poc comuna a l’època. Fuster escriu en un moment on comença a generalitzar-se el disc com a forma principal de l’escolta de musical. També és un moment de reflexió i revival sobre la música antiga i el patrimoni. I és sobretot un defensor de la cultura popular i la cançó. Les idees de Fuster sobre música conserven intacte llur interés, per damunt de les ocasions específiques de producció i del temps que ens separa de la seua difusió i avança alguns temes que la musicologia va posar el focus dècades després. Els seus escrits resulten de gran vàlua per a la història social i cultural de la música en l’Espanya del segleXX. El seu testimoni d’oient entusiasta i curiós, poc freqüent en termes comparatius, és una font per a la musicologia que val la pena considerar.

Horaris

16:00

Presentació a càrrec de Ferran Escrivà Llorca

16:15

Joan Fuster: reflexió estètica i experiència musical

 

Taula rodona amb la participació de

 

Francesc Pérez Moragón (Universitat de València)

 

Anacleto Ferrer Mas (Universitat de València)

 

Eva Moreda Rodríguez (University of Glasgow)

17:45

DESCANS

18:15

COMUNICACIONS LLIURES

 

Pascual Hernández Farinós. Joan Fuster i Vicent Garcés: una col·laboració reflectida al ballet Marinada

 

Jorge García. ¿Fuster musicòleg? La relació entre Joan Fuster i Josep Climent

 

Marcelo Jaume. Una València on els carrers són de plata: cartografiant els límits de la música com a eina de transformació social

 

Qüestions sobre les comunicacions

19:15

Debat final. Modera: Andrea Bombi

Assistència

La jornada es durà a terme el divendres 18 de novembre de 2022 de vesprada. La modalitat serà presencial a l’Espai Cultural de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació. Universitat de València.

Inscripció

Per a inscriure’s a la jornada, cal seguir els següents passos:

    1. Públic General: 12 €
    2. Socis d’AVAMUS: gratuït
    3. Estudiants: 5€

El termini d’inscripció permaneixerà obert fins el començament de la jornada. Cal fer un ingrés, traspàs o transferència bancària al següent número de compte:

ES94 3159 0048 3125 9310 1021 (Caixa Popular)

Cal enviar el justificant per correu electrònic a musicologia.avamus@gmail.com

 

Requena, Música i Història

29 d’abril:

XIX Jornades AVAMUS/ASREMUS de Musicologia

“Associacionisme: motor social, econòmic i cultural de la música”

30 d’abril: “Arrieta inèdit, descobrint un llegat sorprenent”


Fecha: 29-30 d’abril de 2023

Lugar: Requena (València) – Sessions de matí i vesprada

Auditori de la Societat Musical “Santa Cecília”.

C/ Rafael Bernabeu, 1

46340 Requena (València)

Com arribar


Organitzen

AVAMUS – Associació Valenciana de Musicologia

ASREMUS – Asociación Requenense de Musicología

CEFIRE – Conselleria d’Educació, Cultura i Esport


Patrocinen

Fundació “Ciudad de Requena”

Fundació “Lucio Gil Fagoaga”


Col·laboren

Celler “Sierra Norte”

Aigües San Benedetto

Restaurant “El Yantar”

Societat Musical “Santa Cecília”

Regidoria de Cultura del M. I. Ajuntament de Requena


Presentació

Els propers dies 29 i 30 d’abril el municipi valencià de Requena acull una sèrie d’actes musicoculturals sota el títol “Requena, música i història”.

Les activitats tindran lloc a l’Auditori de la Societat Musical “Santa Cecília” i aniran dirigides tant a persones interessades en la Musicologia i la història de la música com al públic aficionat.

L’Associació Requenenca de Musicologia (ASREMUS) organitza per segona vegada les prestigioses Jornades AVAMUS de Musicologia, per encàrrec de l’Associació Valenciana de Musicologia (AVAMUS). La jornada d’aquesta XIX edició desenvoluparà ponències i comunicacions sobre el tema: “Associacionisme: motor social, econòmic i cultural de la música”.

Al voltant d’aquesta temàtica, comptarem amb la participació dels ponents: Ramón Sobrino Sánchez (catedràtic de Musicologia i Història de l’Art de la Universitat d’Oviedo), Mª Luz González Peña (directora del CEDOA, Centre de Documentació i Arxiu de l’SGAE i experta musicòloga) i Salvador Astruells Moreno (doctor en Musicologia i autor de la primera tesi espanyola sobre bandes de música, centrada a la Banda Municipal de València). Així mateix, s’han ofert una sèrie de comunicacions que presentaran musicòlegs de diversos llocs d’Espanya i, en particular, de la Comunitat Valenciana.

Com a tancament de la jornada del dissabte 29 i enllaçant amb els actes del dia 30, podrem gaudir d’un concert el protagonista del qual serà el compositor Emilio Arrieta.

Obrirà la Banda Simfònica de la Societat Musical “Santa Cecília” de Requena amb un concert anomenat “Emilio Arrieta en la música de vent”. A continuació, la soprano Sofia Esparza i el pianista Rinaldo Zhok, oferiran un recital-conferència amb cançons per a veu i piano del compositor navarrès Emilio Arrieta, sota el títol “Cançons per a una reina”.

El diumenge dia 30, la Fundació Lucio Gil de Fagoaga de Requena, ha organitzat unes jornades amb l’objectiu principal de donar a conèixer l’important patrimoni musical i documental del compositor Emilio Arrieta conservat en el seu arxiu, sota el títol d’”Arrieta Inèdit, descobrint un llegat sorprenent”.

A la jornada intervindran, com a ponents: Álvaro Ibáñez Solaz (arxiver de la Fundació Lucio Gil de Fagoaga), M.ª Alzina Cortizo Rodríguez (catedràtica de Musicologia de la Universitat d’Oviedo i biògrafa d’Emilio Arrieta), Rinaldo Zhok (concertista, professor de piano del Conservatori Superior de Música de Navarra i expert en la música pianística d’Arrieta) i Marcial García Ballesteros (musicòleg i president de l’Associació Requenenca de Musicologia).

Durant el cap de setmana, a més, es podrà visitar l’exposició titulada Arrieta inèdit: un patrimoni redescobert, que pretén donar a conèixer la manera com part de l’arxiu d’Emilio Arrieta va arribar a la Fundació Lucio Gil de Fagoaga i els treballs de restauració i posada en valor del mateix. S’exposaran documents originals del compositor navarrès i relacionats amb la seva figura.

Les ponències i les comunicacions dels dies 29 i 30 es retransmetran en directe a través dels canals de YouTube d’AVAMUS i la Fundació Lucio Gil de Fagoaga.

Les jornades Requena, música i història estan organitzades per l’Associació Requenenca de Musicologia, l’Associació Valenciana de Musicologia i la Fundació Lucio Gil de Fagoaga de Requena. Compten amb el patrocini de la Fundació Ciutat de Requena i el finançament de la Unió Europea dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Ministeri de Cultura i Esport. Cal destacar també la participació de la Generalitat Valenciana a través del servei de formació del professorat CEFIRE. Col·laboren a l’organització la Societat Musical “Santa Cecília”, l’Ajuntament de Requena i les empreses Celler Sierra Norte, Aigua Mineral San Benedetto i Restaurant El Yantar.

Ponents

Ramón Sobrino Sánchez

Mª. Luz González Peña

Salvador Astruells Moreno

Programa

Mañana / Matí (Auditori)

09:00 – 09:30         Acreditaciones y café / Acreditacions i café.

09:30 – 09:45          Presentación Oficial e Introducción  / Presentació i Introducció

(Abel Puig, Marcial García, Mª José Martín).

09:45 – 10:00          Presentación de los Ponentes / Presentació dels Ponents.

10:00 – 11:00            RAMÓN SOBRINO SÁNCHEZ: «Asociacionismo Musical en la España del siglo XIX. Las sociedades de conciertos» (título provisional) (50’ + 10’ para preguntas).

11:00 – 11:15              Descanso / Descans (15’).

11:15 – 12:15              M.ª LUZ GONZÁLEZ PEÑA: «Por nuestra libertad se levantaron: La creación de la Sociedad de Autores Españoles (1899)» (50’ + 10’ para preguntas).

12:15 – 12:30             Descanso / Descans (15’).

12:30 – 13:50            Comunicaciones Libres / Comunicacions lliures (15’ + 5’ para preguntas).

 12:30 – 12:50           Comunicació 1:

NIEVES MARÍA PELEJERO IBÁÑEZ: «La Sociedad de Conciertos “El Españoleto”: Un ejemplo singular de asociacionismo musical en tierras valencianas».

12:50 – 13:10             Comunicació 2:

DANIEL MARTÍNEZ BABILONI: «Corporativismo y creación colectiva: los compositores españoles ante la transición a la democracia».

13:10 – 13:30             Comunicació 3:

ROBERT FERRER LLUECA y SERGI ARRANDO MÁÑEZ: «L’associacionisme musical a La Vall de Segó: una visió multifocal».

13:30 – 13:50             Comunicació 4:

ABEL PUIG GISBERT: «Organitzacions virtuals i Musicologia en el metavers».

13:50 – 14:00              Descanso / Descans (10’).

14:00 – 16:00             COMIDA / DINAR

Catering en el primer pis de la Societat Musical “Santa Cecília”. Vins (obsequi de Bodegues Sierra Norte) i aigua (obsequi d’Aigües de San Benedetto). Exclusivament per a ponents i participants que contracten el menú de les Jornades.

Tarde / Vesprada (Auditori)

16:15 – 17:15          SALVADOR ASTRUELLS MORENO: «Asociacionismo Musical en Valencia, una visión histórica» (50’ + 10’ para preguntas).

17:15 – 17:20          Descanso / Descans (5’).

17:20 – 18:40         Comunicaciones Libres / Comunicacions lliures (15’ + 5’ para preguntas)

17:20 – 17:40         Comunicació 5:

FREDERIC ORIOLA VELLÓ: «Tres ejemplos de asociacionismo músico-militar en la España isabelina (1847-1856)».

17:40 – 18:00         Comunicació 6:

FRANCISCO CARMONA MONFORT: «La cançó valenciana en les vetlades literàries-musicals de Lo Rat Penat (1880-1909)».

18:00 – 18:20          Comunicació 7:

MARCIAL GARCÍA BALLESTEROS: «Asociaciones valencianas de Amigos de la Música. Las hermanas modestas de las sociedades filarmónicas».

18:20 – 18:30          Descanso / Descans (10’)

18:30 – 18:45          Clausura de las Jornadas / Clausura de les Jornades

18:45 – 19:30          Descanso / Descans (45’).

19:30 – 20:15          CONCERT per la Banda Simfònica de la Societat Musical “Santa Cecília”, de Requena:

«EMILIO ARRIETA EN LA MÚSICA DE VENT».

Obres per a banda d’Emilio Arrieta

20:15 – 20:30          Descanso / Descans (15’).

20:30 – 22:00        CONFERÈNCIA-RECITAL a càrrec de Sofia Esparza (Soprano) y Rinaldo Zhok (Piano):

“CANÇONS PER A UNA REINA”

Obres per a veu i piano d’Emilio Arrieta

Dia 30 d’abril

10:00 a 14:00 (Auditori de la Societat Musical “Santa Cecília”)

Presentació de la Jornada: Luis Robledo Grau, president de la Fundació “Lucio Gil de Fagoaga”.

ÁLVARO IBÁÑEZ SOLAZ (Arxiver de la Fundació): «El fondo Emilio Arrieta de la Fundación “Lucio Gil de Fagoaga”. Descubrimiento, restauración y descripción. Archivo de la Fundación».

M.ª ENCINA CORTIZO RODRÍGUEZ (Catedràtica de Musicologia de la Universitat d’Oviedo i biògrafa d’Arrieta): «Perfil biográfico de Emilio Arrieta y dispersión de su patrimonio».

RINALDO ZHOK (Pianista. Professor del Conservatori Superior de Música de Navarra): «Joyas y peculiaridades de un patrimonio redescubierto. Música vocal de cámara de Emilio Arrieta».

MARCIAL GARCÍA BALLESTEROS (Musicòleg. President de l’Associació Requenense de Musicología): «Tras la pista de Ildegonda. Orígenes y versiones de una ópera de juventud».

Inscripció

La inscripció i assistència a les Jornades és totalment gratuïta (0 €). Sols cal emplenar el formulari d’inscripció.

  • Qui s’inscriga en la modalitat 1 a través del CEFIRE, haurà d’emplenar dos formularis: el d’inscripcció a les Jornades (A) i el del CEFIRE (B), que li permetrà obtenir, si és el cas, la corresponent certificació.
  • Qui s’inscriga en la resta de modalitats (públic general, membres d’AVAMUS o ASREMUS o estudiants de qualsevol universitat o conservatori), sols haurà d’emplenar el formulari “A” d’inscripcció a les Jornades i seleccionar la modalitat corresponent.

Per a inscriure’s en la Jornada, cal emplenar, segons el cas, un o els dos formularis següents:

A) Formulari d’inscripció a les Jornades (en qualsevol cas)

(Degut a un problema tècnic, algunes preguntes poden aparéixer duplicades en el formulari, tot i que calga emplenar-les totes. Preguem disculpeu les molèsties).

B) Formulari d’inscripción en el CEFIRE (sols si és el cas)*

El dinar tindrà lloc en el mateix edifici de la Societat Musical “Santa Cecília”. Si desitja assistir, haurà d’indicar-ho en el formulari d’inscripció. El pagament (23 €) es realitzarà solament en efectiu en el moment de recollir l’acreditació de la Jornada.

En general, el termini d’inscripció estarà obert fins a l’inici de la Jornada.

(*) En el cas del CEFIRE, la inscripció finalitzarà el 18 d’abril i el termini de confirmació, el 26 d’abril de 2023.

Comité organitzador

Salvador Astruells Moreno

Marcial García Ballesteros

María José Martín Muñoz

Abel Puig Gisbert

Programa 

Programa complet de les Jornades

Enllaços d’interés

https://luciogildefagoaga.com

https://www.asremus.es

Cartells de les Jornades

Enllaços als vídeos de la Jornada

XIX Jornadas AVAMUS/ASREMUS de Musicología (parte I: sesión de mañana)

XIX Jornadas AVAMUS/ASREMUS de Musicología (parte II: sesión de tarde)

La música a la Mediterrània: Orient i Occident, tradicions i modernitats

III Congrés Internacional de l’Associació Valenciana de Musicologia

València, de l’11 al 13 de juliol de 2024

«Potser els pobles del Mediterrani no han viscut —des de les albors de la història fins als nostres dies— sota l’amenaça constant de volcans i terratrèmols?».

D’aquesta manera retòrica al·ludeix l’historiador Fernand Braudel a una «geologia en ebullició» que hui sabem resultat del xoc al Mediterrani entre les plaques tectòniques africana, aràbiga i eurasiàtica.

No sols la naturalesa alimenta desastres. Una altra falla —no geològica, sinó humana— recorre el Mediterrani, la línia de contacte entre Orient i Occident i, alhora, entre el Nord i Sud del món. Es repeteixen en aquest mateix escenari la quotidiana odissea de les persones emigrants i els periòdics esclats de violència dels quals som contínuament testimonis.

D’altra banda, és en la incipient contemporaneïtat, on Edward Said va identificar l’origen d’un quadre intel·lectual en el qual encara hui tendim a interpretar aquestes migracions i conflictes: l’Europa de la modernització va imaginar, en descripcions científiques o en l’art i la literatura, l’alteritat d’un Orient exòtic. Va ser en aquesta imatge on es va projectar la seua supremacia tècnica i la seua voluntat de domini, alhora que els fantasmes culturals d’èpoques anteriors.

Però no tot es redueix a dinàmiques de l’opressió colonial i de modernització omnívora. Amb François Jullien, podem fer coincidir el Mediterrani amb el que ell denomina el écart —el hiat—, l’espai d’una ineludible interlocució entre les civilitzacions assentades en les seues ribes. En un procés mil·lenari, aquestes s’han reconegut en elements materials i immaterials de les cultures alienes, assumint-les i assimilant-les des de les seues pròpies premisses.

Enfront d’aquest model d’intercanvis i contrastos, la idea d’una rígida oposició Orient/Occident tendeix a ocultar les recíproques transferències culturals entre les riberes africanes i asiàtiques del Mediterrani i les europees, i també descura les fractures que dividien la mateixa Europa: entre classes, entre els diferents nacionalismes, entre les diferents velocitats de la modernització en àrees diverses.

En aquest sentit, per davall dels blocs geopolítics –—fins i tot de la capa uniformadora de la globalització— hi ha una «cultura en ebullició» resultat de segles de trobada i conflicte. Al costat de la varietat i multiplicitat de les tradicions, caldrà reconèixer una diversitat de les modernitats, fruit de la canviant interacció de les dinàmiques socials i culturals dins de la pluralitat d’eixe món mediterrani.

Convocatòria d’aportacions

Sota aquestes premisses es convida a presentar propostes de comunicacions, taules redones, panells temàtics, etc., relacionades amb els temes següents:

  • El model historiogràfic de Braudel i la musicologia.
  • Tradicions musicals i patrimonialització.
  • Música i modernitat: imposició, apropiació, variació.
  • Orientalisme.
  • Fonosferes urbanes i extraurbanes.
  • Espais i narratives sonors.
  • Mitjans de comunicació: mediadors o homologadors?
  • Col·lectius i associacionisme.
  • Migracions i circulació musical.
  • Música, alteritat i conflictes.

A més, el comité científic considerarà l’opció d’incloure propostes relacionades amb la temàtica general del congrés.

Idiomes

Els idiomes del congrés seran: Castellà, Valencià/Català, Anglés, Italià i Francés.

Modalitat i format

El congrés serà presencial. Així mateix, hi ha la possibilitat d’habilitar algunes sessions de manera remota per a facilitar la presentació. Animem a les persones interessades a presentar propostes en els següents formats:

  • Comunicació individual (20 minutos, seguits de 10 minuts de discussió i preguntes).
  • Panell temàtic (90/120 minuts per a tres/quatre intervencions, incloent-hi discussió i preguntes).
  • Taules redones (un màxim de 90 minuts, ha de descriure’s la forma i contingut).
  • Pòsters (en format físic, amb una sessió de presentació de pòsters).

Enviament

Les propostes s’han d’enviar a través del següent formulari:

Formulari

Com a part del procés de registre de propostes es demanarà la següent informació:

  • Nom de la persona proponent
  • Email de contacte
  • Filiació (opcional)
  • Títol
  • Format
  • Resum
  • Paraules clau
  • Nom i filiació (opcional) de la resta de participants
  • Breu CV dels participants (15 línies màx.)
  • Informació addicional (opcional)

Resums

Per a les aportacions individuals i pòsters, aproximadament 250 paraules.

Per a les sessions amb múltiples participants, aproximadament 200 paraules per a la proposta en conjunt i 100 per a la contribució de cada participant.

Dates

Data límit de recepció de propostes: 8 d’abril de 2024.

Notificació d’acceptació: 20 de maig de 2024.

Quotes d’inscripció

  • Públic general: 60 €
  • Socis d’AVAMUS: 40 €
  • Estudiants: 20 €

Més informació

musicologia.avamus@gmail.com

Comité científic

  • Nidaa Abou Mrad (Université Antonine)
  • Juan José Carreras López (Universidad de Zaragoza)
  • Eduardo Carrero Santamaría (Universitat Autònoma de Barcelona)
  • Dinko Fabris (Università della Basilicata – Universiteit Leiden)
  • Judith I. Haug (University of Oslo)
  • Vassiliki Koutsobina (National and Kapodistrian University of Athens)
  • Jacob Olley (University of Cambridge)

Comité organitzador

  • Andrea Bombi
  • Ramon Canut Rebull
  • Ferran Escrivà Llorca
  • Nieves Maria Pelejero Ibáñez
  • Abel Puig Gisbert

Informació en Castellà, Català/Valencià, Anglés, Italià i Francés